20 febrer 2005

Els actuals Terraris

Crec que tots vam fer un Terrari més o menys sofisticat quan érem joves. Bàsicament consistia en crear una espècia d’hàbitat dins un recipient de vidre i posar-hi uns quants animals. Si els tractaves bé i els hi donaves menjar i beure seguien la seva vida en normalitat i sense més complicació.

Un terrari per tortuguesEls temps canvien, actualment s’han inventat uns terraris més grans on hi posen una espècie de persones i tothom els pot observar mitjançant la TV, sí, estic parlant de Gran Hermano, La Isla de los Famosos, El Castillo de las Mentes Prodigiosas?, La Casa de tu Vida, etc.

N’estan fent molts d’aquests terraris, això vol dir que hi ha molta gent que els mira; jo crec que segurament devien faltar a classe quan eren joves i no n’havien fet mai cap ells mateixos i, per tant, pot ser una carència de la seva joventut.

Les conclusions en els de les persones són clares, si traiem el factor comú de la rivalitat i la intolerància, resultarà que:
- Si no els hi falta de res... tan sols pensen en sexe.
- Si han de sobreviure... primer són ells.

Per tant, en realitat sí que hi ha una gran diferència entre els terraris d’animals i els de les persones... els animals demostren més intel·ligència i capacitat per adaptar-se.

P.D.: Amb aquests programes també han aconseguit carregar-se el prestigi que tenia la paraula VIP (Very Important Person) o ¿potser ara volen dir Veure Imatges Patètiques?.

Publicat per Sy. Repetencant a les 11:49 PM
Editat el: 20 febrer 2005 11:50 PM
Categories: Reflexions
|

Coses que he après amb el temps

He après que res de valor s’obté sense esforç.
He après que mai hem de mirar enrera, excepte per aprendre.
He après que val la pena lluitar per les coses en las que creiem.
He après que les persones són tan felices com decideixen ser-ho.
He après que si no has tingut fracassos és perquè no has arriscat el suficient.
He après que és bo estar satisfet amb el que tenim, però mai amb el que som.
He après que podem guanyar 1€ de manera deshonesta, però a la llarga ens costarà una fortuna.
He après que he de guanyar els diners abans de gastar-los.
He après que hem d’apreciar als nostres fills pel que són, no pel que desitgem que siguin.
He après que l’odi és un àcid que destrueix el pot que el conté.
He après que mai hem d’adormir-nos deixant sense resoldre una discussió pendent.
He après que encara que tingui molèsties, no he de ser una molèstia per ningú.
He après que les persones tenim tanta pressa en aconseguir una ‘bona vida’ que la vida passa pel nostre costat i no la veiem.
He après que la majoria de les coses que ens preocupen, no passen mai.
He après a apreciar el treball dels altres, intentant fent-lo jo.
He après a no deixar de mirar el futur, segur que encara queden molts bons moments.
He après que els dies poden ser llargs, però la vida és curta.
He après que encara tinc molt per aprendre.

Publicat per Sy. Repetencant a les 8:03 PM
Editat el: 20 febrer 2005 8:03 PM
Categories: Reflexions
|

17 febrer 2005

Els Savis

Es impressionant veure la quantitat de savis que hi ha en el món, es pot afirmar que el 99’9% de la població mundial creu que és molt savi; cosa que no quadra amb una altra situació: el 50% creu que l’altre 50% són ximples (tontos).

Què vol dir ser savi?
Segons el diccionari un savi és una persona que posseeix la saviesa, i la saviesa la defineix com un conjunt de coneixements amplis i profunds.
D’acord amb aquestes definicions tots som savis i ximples alhora, ja que tots tenim una sèrie de coneixements amplis i profunds d’unes coses i, alhora, un desconeixement ampli i profund d’unes altres.

Si en realitat tot el que sabem és el que ens han explicat, i els que ens ho han explicat els hi han explicat a ells, percentualment els avantpassats eren els més savis?.

Potser el coneixement s’acumula de generació en generació? ... s’explicaria d’aquesta manera la reencarnació?...

Bé, això seria una altra història.

Publicat per Sy. Repetencant a les 11:32 AM
Editat el: 17 febrer 2005 11:32 AM
Categories: Reflexions
|